De vegades de l'odi mes profund neix l'amor mes pur... i es que dins cada cosa hi ha el seu contrari que l'equilibra.
Total de visualitzacions de pàgina:
29 de juny 2012
2 de maig 2012
8 d’abr. 2012
Més invitacions a prendre'ns un día per a...
SOM BARRI, SOM MÓN!
El passat dia 23 de març de 2012, impreVISIBLES va fer una intervenció al barri de la Universistat, a Lleida. Es tractava d'una instal·lació efímera però (que encara podeu veure a la plaça Víctor Siurana) que va reunir la gent del barri en una festa cultural. Alguns dies abans, la gent del barri va poder veure l'entorn ple de cartells que els invitaven a prendre's un dia per fer alguna cosa: pensar, riure, regalar, sentir, compartir, solidaritzar-se, no excloure, i més.
El divendres, moltes persones del barri van escriure el seus propis missatges en els seus propis idiomes: en xinès, en arab, en senegalès, en castellà, en portuguès, en euskera... vam poder menjar especialitats de molts llocs diferents i viure tradicions d'arreu que ara són més a prop nostre.




30 de març 2012
Un nuevo cadáver
EL ÚLTIMO CADÁVER. 1.0
Producciones ImpreVISIBLE numbertri.
DESPIERTA LA BESTIA, NO PUEDE PARAR,
RECORRIENDO BARES
QUEMANDO NOCHES DE LUZ
Y APURANDO COPA TRAS COPA me comí un mango verde
lo agarré con mi manos y me lo metí
en mi boca grande, tu sabor permanece,
tu calor se evapora, tu ser reside, mis labios
carnosos piden aquellas cosas que pueden
tener, pero sin dar nada a cambio de
lo que ESPERABA, LO QUE DESEABA, TODO ESTABA
DELANTE
CORRIENDO SIN ALIENTO POR TOMARTE A SORBOS
POR COMERTE A MORDISCOS, COMO UN MANGO
SINTIENDO EL INSTINTO CANÍBAL y animal me poseía,
el animal que llevaba muy dentro, y me
perturbaba mi mente calenturienta y
asesina de mi arte, matadora de tu ansia,
sabia que acabarías destruyendo todo lo que quieres, por eso
me matas.
Siempre me matas!
Producciones ImpreVISIBLE numbertri.
DESPIERTA LA BESTIA, NO PUEDE PARAR,
RECORRIENDO BARES
QUEMANDO NOCHES DE LUZ
Y APURANDO COPA TRAS COPA me comí un mango verde
lo agarré con mi manos y me lo metí
en mi boca grande, tu sabor permanece,
tu calor se evapora, tu ser reside, mis labios
carnosos piden aquellas cosas que pueden
tener, pero sin dar nada a cambio de
lo que ESPERABA, LO QUE DESEABA, TODO ESTABA
DELANTE
CORRIENDO SIN ALIENTO POR TOMARTE A SORBOS
POR COMERTE A MORDISCOS, COMO UN MANGO
SINTIENDO EL INSTINTO CANÍBAL y animal me poseía,
el animal que llevaba muy dentro, y me
perturbaba mi mente calenturienta y
asesina de mi arte, matadora de tu ansia,
sabia que acabarías destruyendo todo lo que quieres, por eso
me matas.
Siempre me matas!
25 de febr. 2012
Cadàvers Exquisits
Un cadavre exquis és, en realitat el resultat d'un joc de saló amb què entretenien els seus ocis alguns dels anomenats surrealistes (o millor sobrerrealistes: estaven per sobre de la realitat) cap a 1925 a París, és clar: 54, Rue du Château, que era on tenien residència Marcel Duhamel, Jacques Prévert i Yves Tanguy.
El joc en la seva versió mínima fa que tres jugadors construeixin una frase repartint-se subjecte, verb i predicat. Ningú sap què escriu l'altre i la gràcia està en l'acudit resultant... Es pot ampliar a més jugadors i escriure novel·les per lliuraments o realitzar parts de dibuix pel senzill mètode de doblegar el paper i que el nou jugador no vegi l'escrit o dibuixat fins llavors... La tradició vol que el nom del joc vingui de la primera frase que se'ls va aparèixer en una tarda parisenca: "le cadavre exquis boira li vin nouveau", que gairebé sembla un anunci de Beaujolais.
El joc en la seva versió mínima fa que tres jugadors construeixin una frase repartint-se subjecte, verb i predicat. Ningú sap què escriu l'altre i la gràcia està en l'acudit resultant... Es pot ampliar a més jugadors i escriure novel·les per lliuraments o realitzar parts de dibuix pel senzill mètode de doblegar el paper i que el nou jugador no vegi l'escrit o dibuixat fins llavors... La tradició vol que el nom del joc vingui de la primera frase que se'ls va aparèixer en una tarda parisenca: "le cadavre exquis boira li vin nouveau", que gairebé sembla un anunci de Beaujolais.
Doncs bé, també les etimologies –jaus ho havíem advertit- tenen molt de cadàver exquisit. I sovint estan fetes de retalls de difunt, com el monstre de Frankenstein. Algunes, fisn i tot, són "belles com la trobada fortuïta, sobre una taula de dissecció, d'una màquina de cosir i un paraigua", per usar la frase d'Isidoro Ducasse, comte Lautréamont i honrós precursor dels surrealistes. Un exemple obvi: cadàver. Es diu i s'escriu que és un acròstic romà, i que en més d'una sepultura es llegia CA DA VER en vertical, per la frase llatina Caro Data Vermibus literalment "carn donada als cucs". Així eren enterrats els ciutadans romans dels que, per la raó que sigui, se’n desconeixia el gentilici. I ja està un veient tombes de legionaris desconeguts deixats, amb la seva llòriga i tot, al voraç cuc ... L'etimologia en qüestió és tan bonica que és una llàstima que sigui més que previsiblement un disbarat: un cadàver exquisit. Ja que encara no ha aparegut ni una sola d'aquestes pedres sepulcrals (encara que m'agradaria que algun paleògraf ens sorprenés amb un jaciment de cadàvers alineats verticalment) i ja que cadàver, tal qual, era paraula que ja existia i s'usava en llatí (origen més probable i menys romàntic derivat de cadere, "caure"). Ja veuen, és una llàstima, però la realitat gairebé sempre xoca amb el surrealisme.
Encara que ara que hi caic i encara no sóc un cadàver, pensin que de les dues inscripcions llatines més usades en les sepultures, una sobreviu (RIP, Requiescat in pace, "descansi en pau") i l'altra, la més bella, no (STTL , Sit tibi terra levis, "que la terra et sigui lleu"). Deu ser per això que la terra es fa cada vegada més i més pesada sobre els nostres morts ...
Daniel FERNANDEZ (març 2010)
17 de febr. 2012
Luther King - I have a dream - Español
15 de febr. 2012
QUÈ ÉS impreVISIBLE ?
Imprevisible es despertar sin exigirle nada al nuevo día. Es entregarte a la rutina, sin esperar nada a cambio, seguro de encontrar el instante mágico que está a la vuelta de la esquina.
Imprevisible es intentar transformar las palabras en significados y los signos en acción.
Hacer de la acción una herramienta, una motivación.
Es dejar que te sorprendan y regalar tú sonrisa.
Imprevisible es encontrar a las personas adecuadas en el momento justo, dispuestas a ofrecer sus manos, sus ideas y su compromiso, para transformar lo que a otros les parece imposible.
Eso es imprevisible!!!!
VIDEOPOEMA
Amb aquest video naixia un dia 20 de desembre de 2011 el grup impreVISIBLE: un col·lectiu de persones que pretenem utilitzar l'art (en totes les seves manifestacions) per poder treballar donant visibilitat a tota aquella gent que per diverses raons es mantenen a l'ombra.
La nostra idea és editar una revista virtual que parli de les persones, amb manifestacions artístiques fetes per les persones, i amb una clara vocació social.
Així que tothom que vulgueu podeu posar-vos en contacte amb el col·lectiu per enviar-nos les vostres creacions feu-ho sisplau que, a poc a poc, (encara no sabem quina periodicitat tindrà) les anirem publicant.
contacte: imprevisiblerevista@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)